Image Alt

Daniel G. Andujar Archive

La tecnologia com a eina

la sociedad informacional

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a sobre la política cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.


En aquest sentit, l’art contemporani que empra i -a la fi- necessita de la tecnologia, no sols hauria d’utilitzar-la com un acte de modernitat (moltes vegades s’entén aquesta de manera pejorativa) sino que hauria de convertir-se en model de reivindicació i reflex social, en nexe entre unes idees concretes i una comunitat ciutadana igualment característica.
Daniel G. Andújar (Almoradí, Baix Segura, 1966) desenvolupa des de 1996 una sèrie d’accions presentades dins l’empresa Tecnologies To The People (TTTP), destinades a ser eines de comunicació y coneiximent. Aquestes, en motrar-se en l’àmbit de l’art contemporani, adquireixen una altra lectura. Pel fet de ser analitzades des d’una òptica diferent, arriben també a un sector de públic diferent: pot ser més minoritari, però atent a aquest tipus de propostes. L’empresa TTTP ha creat la seu identitat a partir de les armes de l’espectacle emprades per empreses governamentals, multinacionals o filials del poder, desenvolupant unes idees més properes a la virtualitat que a qualsevol demostració física i concreta.

Dins d’aquesta intenció simuladora, el 30 de novembre de 2001, en el marc de la exposició Power of realitzada a la Galeria de València, Daniel G. Andújar y TTTP presentaren una nova pàgina a Internet, www.e-valencia.org. L’objectiu principal era convertir-se en fòrum d’opinió i discussió sobre la política cultural valenciana. Totes les notícies publicades al diaris locals o a les edicions autonòmiques dels rotatius estatals serveixen de punt de partida per ser comentades, discutides, ampliades i criticades. El que, d’entrada, s’havia pensat com un projecte a mitjà termini, enfocat a l’edició de la segona biennal de les arts de València, que se celebrarà el març de , ha acabat sent molt aviat un referent no sols de les notícies culturals aparegudes des d’aleshores -una completa base de dades- sinó també un fil comunicador entre idees que apareixien disperses i allunyades. Sens dubte, l’èxit del portal es deu bàsicament al seu espèrit interactiu, obert i accesible, ja que qualsevol persona pot registrar-se com a ciutadà, tenir el seu compte i utilitzar les seues opinions com a elements de connexió amb els altres registrats o anónims. Encara que part de l’èxit també es degut a la mateixa política cultural valenciana, dirigida quasi unívocament per Consuelo Ciscar, i a la seua decissió de tancar la seu del -Centre del Carme a favor de l’ampliació del Museu del Segle XIX. Aquesta decisió polèmica no solament és contrària a l’opinió de molts profesionals del món de l’art que han treballat i han aconseguit el prestigi d’aquesta seu, sinó que passa per damunt del desmuntatge de tres Béns d’Interes Culturals (BIC) que té otorgats l’espai i que es pretén traslladar al Museu de Belles Arts de València. Una polèmica servida que, com a perfecte simulador social, e-valencia.org s’ha encaregat de publicar i denunciar.

Comments

  • 18/01/2009

    So Lucky That I found your blog and great articles. I will come to your blog often for finding new great article from your blog. Thank you

Post a Comment