L’arxivista de les ciutats del futur
Lucia Lijtmaer, dijous 19 d’agost deL 2010
12 ( 01 ) (PUBLICO – CAT 19082010) FOTOS BAJA – PUBLI BAJA
L’artista Daniel García Andújar analitza els efectes de la digitalització en la manera de percebre la realitat
L’artista Daniel García Andújar em cita al seu estudi, un espai diàfan, clar i tranquil al carrer Bergara, on es respira producció per totes les cantonades. Un parell de col·laboradors treballen en silenci mentre García Andújar em mostra fullets i llibres dels seus últims projectes. Bremen, Seül, Noruega i el pavelló català de la Biennal de Venècia figuren en el seu impressionant currículum només de l’últim any.
L’últim treball de García Andújar, Objetos de deseo, presentat a l’exposició col·lectiva Barcelona-València-Palma, ha tingut molta repercussió. L’artista mostra, entre altres peces, un palauet-maqueta de la casa de Fèlix Millet fet amb bitllets de 100 i 500 euros, o l’escombreta del vàter del palauet de Jaume Matas. “Mai saps quin serà el nivell d’interpretació de la gent, perquè l’art sembla con- tenir un llenguatge molt específic de l’obra”, diu, una mica sorprès davant la reacció de la premsa. “En el fons es tracta d’una reflexió entorn a la vida i a la riquesa. La meva intenció era retratar com Espanya va passar a formar part d’un club de nous rics i com un clan de corruptes roba per coses molt superficials, la qual cosa és gairebé còmica”, apunta.
Però és Archivo Postcapital 1989- 2001 el que centra ara la completa atenció de García Andújar. El projecte, que va començar a La Virreina, s’ha convertit ja en una sèrie d’intervencions que formen part d’un enorme arxiu que l’han portat a recórrer tot el món. El projecte cobreix des de “l’any de les caigudes del mur de Berlín i els fets de Tiananmen, com una involució intel·lectual”, explica, el 2001, amb la caiguda de les Torres Bessones. Entre aquestes dues da- tes, García Andújar situa el pas de l’economia de producció a l’economia d’informació, que ell ha radiografiat per mostrar les transformacions socials i polítiques a través de la compilació de més de 250.000 documents d’internet, que inclouen vídeos, àudios i publicacions. “Vivim en un procés de digitalització que ha començat, però no ha acabat. Hem passat de visitar un arxiu a viure-hi a dins”, explica.
L’interès de García Andújar per glossar i interpretar les trans- formacions mundials l’ha portat a estudiar el mapatge d’última generació. “Google Earth forma part de les noves cartografies, és un nou mapa polític”, explica. “Ara un nen pot veure les fron- teres d’una altra manera i on viuen els seus companys, i pot exa- minar com és casa seva”. Arran d’això, reflexiona: “Els canvis en els darrers anys s’han produït extremadament ràpid. Hem perdut l’espai públic”.
Tenint en compte que García Andújar té com a base d’operacions Barcelona, la seva visió de la gestió d’espai urbà local és afila- da: “L’anomenat model Barcelona és molt sofisticat, de fet s’estudia arreu del món. És una ciutat molt dissenyada, molt manipulada”.
Però és un model ja superat. Hi ha les noves ciutats postcapital, que “estan sent creades pels nous déus del moment: els arquitectes”. Aquestes megalòpolis, com Seül, per exemple, “tenen zones dissenyades per allotjar fins a tres milions d’habitants, amb les seves zones d’oci i les seves barreres”. Cap aquí dirigeix el seu interès ara. Promet, la cosa.
PER conTAcTAR Amb L’AUToRA:
lucia.lijtmaer@gmail.com