Catalunya participarà enguany a la Biennal de Venècia per primer cop amb un pavelló propi, en el qual es presentarà un projecte que reflexionarà sobre el concepte de comunitat, amb la voluntat que sigui un reflex de la creació artística del país en un dels aparadors mundials més importants de l’art contemporani. La iniciativa, liderada per l’Institut Ramon Llull i comissariada per Valentín Roma, es concretarà en una exposició (de juny fins a novembre), l’edició d’un catàleg i un web.
El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, i el director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, van presentar ahir a la tarda el projecte Venezia, Catalunya. 2009. La comunitat inconfessable, que participa en la secció Eventi collaterali de la 53a Biennal de Venècia, que s’inaugura el primer cap de setmana del mes de juny. Valentín Roma, que va guanyar el concurs convocat per l’IRL, és el comissari d’una intervenció en la qual convergeixen tres projectes: Sitesize (de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the people (de Daniel G. Andújar) i Archivo F.X. (de Pedro G. Romero). El concepte comú, La comunitat inconfessable, parteix del llibre homònim de Maurice Blanchot i de la interpretació d’aquest, segons la qual comunisme és ‘crear comunitat’. A partir d’aquí, els artistes es qüestionen què és comunitari en l’àmbit de l’art i quines vinculacions es produeixen a partir de l’intercanvi d’allò que és comú. Valentín Roma va escollir els tres projectes perquè els seus autors han reflexionat durant anys en la qüestió comunitària. Així, Archivo F.X. són arxius d’imatges sobre la iconoclàstia religiosa a l’Estat espanyol; Sitesize treballa la idea d’identitat, territori i, sobretot, de pedagogia com a element de vertebració comunitària en l’àrea metropolitana; i Technologies to the people és un arxiu de documentació gràfica que rastreja els canvis geopolítics a través d’internet entre els anys 1989 (el de la caiguda del mur de Berlín) i 2001 (el de l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York).
Tot plegat es concreta en tres àmbits. L’exposició, que es veurà del 5 de juny al 22 de novembre, no està previst que faci itinerància després. S’ubicarà al número 3 dels Maggazini del Sale, un pavelló d’uns 500 m² i utilitzarà la metàfora de la biblioteca com a referència visual per indagar en la comunitat de lectors que comparteixen el coneixement. També es publicarà un llibre catàleg que recollirà textos assagístics d’autors com ara Maurice Blanchot, Giorgio Agamben, Jean Luc Nancy, Philippe Lacoue-Labarthe i Marina Garcés, entre d’altres, que reflexionen sobre allò comunitari a partir de la idea de comunisme instal·lada al pensament francès després del maig del 68. Finalment, un web que documentarà amb textos i imatges el conjunt de la proposta i que actuarà com un gran fons arxivístic al voltant de la noció d’allò comunitari.
La idea de Valentín Roma va ser l’escollida perquè el jurat –presidit pel director del Reina Sofía, Manuel Borja-Villel– va considerar que «aporta continguts teòrics i crítics que donen sentit a les pràctiques artístiques contemporànies a Catalunya». «Tindrà impacte visual i serà ric en continguts», va dir ahir Josep Bargalló, director de l’IRL, en referència a l’aportació catalana a Venècia, que defuig la presentació pròpiament dels artistes catalans per obrir un aparador internacional sobre l’estat de les arts visuals a Catalunya. Els continguts, tant de l’exposició com del llibre, estaran en català, italià, anglès i espanyol, mentre que s’ha respectat l’idioma original de les obres dels artistes. El pressupost global és de 745.000 euros.
Related Images:
Leave a Reply