Efectes explosius
ÁNGELA MOLINA QUADERN EL PAÍS, dijous 4 de març de 2010 És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí. La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil. Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural. Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista.
Explorem el primer pavelló català a la Biennal de Venècia
El directe!cat visita la mostra que presenta l'Institut Ramon Llull
Catalunya se estrena en la Bienal pidiendo reflexión
El comisario del pabellón prioriza "cierta precisión" y "rigor", sobre la audiencia
SANDRA BUXADERAS - Enviada especial a Venecia - 06/06/2009 08:00 publico.es
Rigor y densidad intelectual. Catalunya ha querido convencer en su estreno en el programa oficial de la Bienal de Venecia participa por primera vez con pabellón propio con una propuesta impecable: aportar arte para la reflexión, más que para el impacto. Así lo han querido, aunque obras espectaculares y bellas como la del pabellón vecino, o la sucesión ondulante de cuadros de Emilio Vedova ideada por el arquitecto Renzo Piano, logren atraer la atención de los medios durante la loca competición de los primeros días.
Cataluña muestra su cultura polifónica en la Bienal de Venecia
Tresserras y Carod Rovira defienden la complejidad y el rigor del pabellón catalán
C. SERRA - Barcelona - 06/06/2009
El País
"Estoy muy satisfecho porque, aunque siempre ha habido artistas catalanes en la Bienal, por primera vez tenemos un pabellón propio en Venecia", comentó ayer Josep Lluís Carod Rovira, vicepresidente de la Generalitat, en la presentación de La comunitat inconfessable, título de la exposición con la que se estrena el pabellón en este gran evento artístico que abrirá mañana sus puertas al público hasta el próximo 22 de noviembre. "Esto nos permite contar con una visibilidad internacional de primer nivel de un momento de las artes plásticas de nuestro país", añadió Carod, para quien "el arte no tiene patria, aunque puedan tenerla los artistas".
Invito al contemporaneo. Artisti a Venezia durante la Biennale
Artisti, critici e curatori raccontano Artisti a Venezia durante la Biennale
Diciottesima edizione, 2009ciclo di incontri
25,26,27, 29 maggio 2009 - ore 18
Indice dell'articolo 1 Invito al contemporaneo
diciottesima edizione, 2009 2 calendario degli appuntamenti Invito al contemporaneo
diciottesima edizione, 2009
Invito al Contemporaneo è il tradizionale ciclo di incontri con artisti, critici, curatori, storici e scienziati italiani e stranieri che, dal 1996, si tiene in Fondazione Querini Stampalia di Venezia.
Sono riflessioni aperte sulle dinamiche, i linguaggi e le prospettive del pensiero contemporaneo, che volgono lo sguardo alle esperienze più significative del nostro tempo.
Catalan Pavilion
May 23, 2009
La comunitat inconfessable (The Unavowable Community) A project by Valentín Roma with:
Joan Vila-Puig and Elvira Pujol/Sitesize
Daniel G. Andújar/Technologies To The People
Pedro G. Romero/Archivo F.X.
http://www.lacomunitatinconfessable.cat Share this announcement on: Facebook | Delicious | Twitter
Based on the book of the same name by Maurice Blanchot, The Unavowable Community is a proposal that explores the types of social intervention adopted by various artistic practices that are developed around the idea of the communal.
Three different projects have been selected to form part of this project: Sitesize by Joan Vila-Puig and Elvira Pujol, Technologies To The People by Daniel G. Andújar, and Arxiu F.X. by Pedro G. Romero. These projects share communal strategies of transversality and antagonism, in a territory that is difficult to chart, found in the cracks in both the institution of art and models of cultural productivity. (100)
Entrevista con Valentín Roma
La “preocupación decorativa” es, como el tigre de Borges, una presencia dormida pero siempre a punto de despertar por MARTÍ MANEN a-desk.org Valentín Roma es el comisario del primer pabellón catalán en la Biennale de Venecia. Formando parte de los Eventi Collaterali, la apuesta de Roma va más allá los días de emoción, destellos y prisas de la más histórica de las bienales. Valentín Roma nos habla de cómo van las cosas y de qué ideas conforman su propuesta. Martí Manen: Hace ya unos meses que, después de un proceso que destacó por su valentía en una apuesta por las buenas prácticas, tu proyecto para el pabellón catalán en la Bienal de Venecia resultó ganador. La bienal ya ha aceptado la propuesta, así que no quedan escollos para que podamos ver el pabellón. ¿Cómo va todo? Valentín Roma: Bueno la verdad es que estamos trabajando a un ritmo frenético. El proyecto es bastante complejo en el sentido de tener una gran cantidad de interlocutores con los que colaboramos y, también, en el de dirigir su mirada hacia muy distintas direcciones, por lo que no nos sobra demasiado tiempo.
La Catalunya que verá Venecia
La apuesta catalana va de la iconoclastia al postcapital pasando por las metrópolis | Pedro G. Romero regalará monedas de Manlleu manipuladas por lo republicanos | Daniel G. Andújar ha reunido 250.000 documentos, desde la caída del Muro hasta el atentado del 11-S Teresa Sesé | Barcelona | 03/04/2009 | La Vanguardia Habla Josep-Lluís Carod-Rovira: "La Bienal de Venecia es una oportunidad única para intentar que el resto del mundo abra los ojos y mire hacia Catalunya. Por ello, el propósito no es mostrar un catálogo del arte catalán, sino abrir un observatorio del momento creativo que vive Catalunya; que se nos identifique con un país donde la innovación en el ámbito artístico ha llegado a niveles de excelencia; que la gente se pregunte ´¿pero qué pasa ahí?´ ´¿qué lugar es ese donde hay un espacio tan grande de creatividad?´"
Catalan Pavilion, 53rd Venice Biennale: “Venezia-Catalunya 2009. La Comunitat Inconfessable”
Catalan Pavilion, 53rd Venice Biennale: "Venezia-Catalunya 2009. La Comunitat Inconfessable"
Rumb a Venècia
El pavelló català a la Biennal d’Art ja està a punt i vol incidir en el debat sobre la creació contemporània més enllà de la identitat nacional
ROBERTA BOSCO / CATALINA SERRA , El País
Al final hi haurà final feliç. La presència catalana a la propera Biennal d’Art de Venècia, la més important del món en aquest camp, semblava una cabòria quan Josep Lluís Carod-Rovira la va anunciar a la clausura de la fira de Frankfurt de 2007, en la qual Catalunya era la cultura convidada. Però, després de molts esforços i d’un procés de selecció dels continguts en certa manera exemplar, el proper 7 de juny hi haurà un pavelló català a Venècia. Serà dins el que es coneix com a “eventi collaterali” —una de les tres branques del programa oficial juntament amb els pavellons nacionals i l’exposició internacional— i tindrà una ubicació bastant privilegiada, il Magazzini del Sale, al Dorsoduro. No és un mal lloc tenint en compte les dificultats d’aconseguir espais centrals a la ciutat de la llacuna durant la biennal. La situació té un punt estratègic en el circuit artístic ja que que està a prop del museu Peggy Guggenheim i de la nova seu de la col·lecció Pinault de Tadao Ando, que s’inaugurarà en aquelles dates.