Art comunitari català a Venècia
El pavelló català a la Biennal farà una aproximació documental, antropològica i estètica a la idea de comunitat i el Macba es farà càrrec del muntatge de l’exposició
Polítics i artistes van presentar ahir el projecte ‘La comunitat inconfessable’ per al pavelló català de Venècia
Catalunya, a través de l’Institut Ramon Llull, es presentarà per primer cop a la Biennal de Venècia, del 5 de juny al 22 de novembre d’aquest any i dins els eventi collaterali, amb el projecte La comunitat inconfessable. Però que ningú no hi busqui lectures polítiques òbvies. La cosa no va per aquí. La intenció és força més enrevessada: es tracta de donar voltes conceptuals, des del punt de vista documental, antropològic i artístic, a la interpretació del comunisme com a “allò que crea comunitat”, idea llançada per Maurice Blanchot, enigmàtic autor francès.
Igual que no queda clar si Blanchot existeix o qui és realment, tampoc resulta fàcil posar en negre sobre blanc la proposta catalana ideada per Valentín Roma, l’escollit pel jurat internacional presidit per Manuel Borja-Villel, present ahir en la primera posada en escena del projecte. Roma treballarà amb tres projectes artístics: Sitesize (Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the People (Daniel G. Andújar) i Archivo F.X. (Pedro G. Romero). Segons Roma, els primers treballen al voltant de la idea de “territori”, Andújar ho fa amb la d'”espai mediàtic i geopolític” i Romero amb “la imatge i la memòria”. Entre tots faran una exposició als Maggazini del Sale (al magatzem núm. 3). Un llibre catàleg i una web completaran la proposta.
La gestió de l’exposició anirà a càrrec del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i tindrà un cost de 500.000 euros. El llibre en costarà 200.000. L’adequació del magatzem venecià, cedit per l’Ajuntament i la Galleria dell’Accademia, costarà 40.000 euros. Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, assegura que la mostra tindrà “una escenografia densa i rica, tant visualment com de continguts”.
El president del Llull i vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, sí que va voler fer un joc de paraules amb el títol i es va congratular perquè Catalunya per fi sigui present a Venècia com una “comunitat inconfessable” que mostrarà “la seva complexitat creativa” pròpia d’una “nació en construcció”.