La veritat de la totxana
Fundació Antoni Tàpies
ARTURO SAN AGUSTÍN
10 de junio de 2004
El Periódico
Facin-se un favor si encara no se l’han fet. Barregin-se, passin els minuts necessaris entre turistes, abandonin després el ramat o manada i dirigeixin-se a la Fundació Tàpies.
En aquest lloc els espera: Tour-ismes. La derrota de la dissensió. Ningú ha explicat millor el turisme i totes les seves conseqüències que aquesta imaginativa i contundent exposició.
Abans d’arribar al totxo, pròpiament dit, a la totxana, un vídeo dirigit pel suec Vilgot Sjöman recull les entrevistes que, el 1967, l’activista Lena Nyman va fer a l’aeroport d’Estocolm a uns ciutadans suecs que havien passat les seves vacances a Espanya.
El dictador encara vivia –aquell general que només bevia Fanta– i aquesta era la qüestió. Però tot és relatiu. Una de les ciutadanes sueques entrevistades respon que també a Suècia hi ha dictadura. La prova, diu la dona, és que una ampolla de whisky costa a Suècia 50 corones. Un altre opina que no parla mai de política durant les vacances.
Diversos auriculars estratègicament penjats en una paret de totxos, de totxos de veritat, permeten escoltar la veritat, és a dir, els testimonis i diàlegs reals entre constructors i polítics implicats en casos de corrupció immobiliària a la zona de Torrevella, Costa Blanca. L’autor del treball, Daniel G. Andújar, l’ha titulat La cultura del ladrillo.
A través d’un d’aquests testimonis (àudio número 8) ens assabentem que sempre s’envia una persona espavilada a parlar, a sondejar el nou alcalde. I el primer que se li diu o aconsella és que no sigui tonto, perquè només estarà quatre dies al càrrec i la vida és llarga. La primera injecció que li fiquen, si pica, és de 500.000 euros. Després vénen les successives de 400.000 o 450.000. L’individu que parla confirma que per a aquestes subtils feines o sondejos es consulta prèviament amb bons psicòlegs. Ells elaboren el guió de l’assalt al nou alcalde o similar.
