Image Alt

Daniel G. Andujar Archive

Olot Espai ZERO1

3-06-2004

Art en una altra dimensió: ha creat l’Espai ZERO1 d’art contemporani, annex al Museu Comarcal de la Garrotxa, una mena d’observatori sobre les noves pràctiques de l’art, sovint en dissensió amb l’art entès com a disciplina específica, creadora d’objectes artístics, una iniciativa pública que compta amb molt pocs paral·lels al territori si descomptem l’impuls que dóna la Fundació Espais de a projectes d’aquest tipus. Per això, el cicle Dimensions variables, que han engegat enguany David Santaeulària i Valentín Roma, ha acollit dues propostes especials en aquesta direcció: Individual-Citizen Republic ProjectTM: El Sistema, de Daniel García Andújar, i el projecte Lo viejo y lo nuevo. ¿Qué hay de nuevo, viejo?, de Pedro G. Romero, que s’acaba de cloure.

Estètica i antropologia: El projecte de Pedro G. Romero (Aracena, 1964) constitueix una extensió més del seu Arxiu F.X. sobre la fi de l’art, que aplega més d’un miler d’imatges sobre iconoclàstia política a Espanya -esglésies destruïdes, imatgeria cremada, etcètera- i un tesaurus de noms relatius a la història de l’art modern que s’hi associen per analogia, els quals s’acompanyen de la descripció dels fets que s’hi reprodueixen i també de cites literàries o artístiques que s’hi poden relacionar. Sembla com si la intenció final fos la de qüestionar-se el lligam o la ja definitiva desvinculació entre l’art com a fet sagrat i antropològic vinculat a la religió i al ritual, i l’art com a fet autònom derivat del racionalisme modern i foragitat del domini del que és diví. Com diu Gottfried Benn: “Aquesta espècie, la nostra, va fer déus i art, després només art”. Pedro G. Romero substitueix el Mnemosyne, d’Aby Warburg, pels seus Arxius F.X., en un nou acostament des de l’estètica a l’antropologia per crear una nova lectura de la història de l’art, però des del nihilisme destructor com a fenomen ritual antropològic. El resultat és una màquina delirant que actua de mirall retrovisor de la modernitat des d’una cartografia processual postmoderna.
Olot, terra de sants: No podia quallar en un lloc millor el projecte de Pedro G. que a Olot, terra de fabricació d’imatgeria religiosa, coneguda arreu del món. Romero ha escollit trenta imatges d’iconoclàstia esdevingudes a la comarca de la Garrotxa, fotografies encapçalades amb un nom i/o categoria de l’art modern, les quals es guarden i consulten en un mobiliari semblant al que gaudien les obres d’art que, arribades de , es preservaren en esglésies olotines durant la Guerra Civil. El display expositiu s’acompanya d’un conjunt de llibres de les primeres dècades de segle de l’Arxiu Casulà i de diversos objectes creats als tallers de sants d’Olot durant el període de les col·lectivitzacions, així com d’uns Fulls de Lliure Circulació relatius a aquestes imatges, entre les quals hi ha la marquesa de Pompadour, la figura d’un esclau negre, la Tosca, Madame du Barry i un tòrax articulat per estudiar ciències naturals. Un espai buit ens indica la reserva per a un petit bust de Karl Marx, el motlle del qual, finalment, no s’ha trobat, encara que consta que es va fabricar. Paral·lelament, l’Art Cristià d’Olot ha realitzat a partir d’una fotografia la reconstrucció de la Verge Dolorosa de la Hiniesta, d’Alonso Cano, després de ser cremada durant la Guerra Civil a l’església de San Román de Sevilla i que s’ha fet comercialitzable.
Sagrat i art d’avantguarda: Diu Heidegger que “ser modern és propi del món que s’ha convertit en imatge”, i Pedro G. Romero intenta interpretar com aquestes claus sagrades de l’art, encara relii ritual, es llegeixen des de l’avantguarda com a iconoclastes; quelcom així és el que deixa entreveure el seu nou llibre: Sacer. Fugas sobre lo sagrado y la vanguardia en Sevilla, que acaba de publicar la Universidad Internacional de Andalucía, un recull d’aquesta mirada iconoclasta en què cal destacar la selecció de textos de Picabia i les lletres d’algunes saetes populars flamenques de Fernando Villalón, un mostrari de l’altra especialitat de Romero: el flamenc.

Post a Comment