Dissensió turística

Anna Solana
dilluns 17 maig 2004
diaridebarcelona.com

Està inclosa al Fòrum Ciutat, però conté una anàlisi crítica del que representa el Fòrum Universal de les Cultures. “Tour-ismes” expressa “la derrota de la dissensió”, en el sentit del triomf d’un determinat model de relació social i política, per posar de manifest dues realitats interconnectades: el subjecte-turista que transforma els territoris que visita i els espais “turistitzats” que desvetllen processos econòmics, polítics i culturals que imposen noves formes de socialització.
La crítica sobre el turisme també pot atreure turistes. El director del Fòrum-ciutat, Jordi Carbonell, va admetre durant la presentació de l’exposició que es pot visitar a la Fundació Tàpies del 15 de maig al 29 d’agost, que les dues visions del Fòrum que parlen, d’una banda, d’una trobada de savis que no entén ningú, i, de l’altra, d’un parc temàtic sense continguts “són una realitat”. Per aquest mateix motiu, Carbonell va considerar positiu, tot i que sembli “contradictori”, que “Tour-ismes” presenti una visió crítica del que representa l’esdeveniment que ha de moure el món. “Parlar de manera dialogada dels conflictes forma part del que vol ser el Fòrum”, va insistir. L’exposició, comissariada per Jorge Luis Marzo i Montse Romaní, proposa, en paraules de la cap de projectes de la Fundació Antoni Tàpies, Lucía Enguita, “una reflexió sobre el fenomen del turisme amb l’objectiu d’analitzar-ne les claus i d’intentar comprendre’l” i forma part d’un projecte que inclou també un cicle de cine i vídeo, una sèrie de conferències i diversos itineraris per Barcelona, realitzats per Joan Roca.

La mostra que, segons Enguita, demana que una actitud activa del visitant, s’inicia amb un vídeo de José Val del Omar (Granada, 1904-Madrid, 1982) sobre les hordes turístiques a l’Alhambra de Granada durant el boom turístic dels anys 60. Alhora, a la paret oposada es projecta el treball “Cascade / Vertical Landscape” (1988), de Carole Ann Klonarides i Michael Owen, mitjançant el qual es construeix una oda irònica a l’arquitectura urbana i suburbana del paisatge cultural americà contemporani. El visitant s’endinsa així en el reflex d’un espai “turistitzat” que va mostrant els tòpics de l’oferta turística, el desig empaquetat per al consum però, alhora, el seu naufragi. Més enllà, Ramon Parramon i Enric Carreras Domènech redescobreixen la col·lecció de frases tòpiques de l’imaginari col·lectiu que es reflecteixen en els textos curts de les postals. Amb el treball “T.P. Viatge interromput”, que aplega textos de postals que no van arribar mai a la seva destinació, els artistes conviden els visitants a escriure les seves pròpies postals i a penjar-les en un pannell de la sala.

Una altra de les peces destacades de la mostra és la maqueta elaborada per la fotògrafa francomarroquí Yto Barrada (París, 1971), “Gran Royal Turisme: la maquette” (2003), que parodia la utilització d’espais ciutadans per part del poder polític amb la escenificació del pas d’una comitiva de cotxes de luxe que circulen per una carretera on emergeixen palmeres, s’il·luminen els fanals, es redecoren les façanes i onegen les banderes gràcies a un vent artificial. En el mateix sentit, però des d’una altra perspectiva, Daniel García Andújar analitza a “La cultura del totxana” (2004), les conseqüències socials de la corrupció i l’urbanisme proturisme a Torrevella, a la Costa Blanca, una de les més concorregudes de l’Estat durant el ‘boom’ turístic dels anys 60. De la mateixa manera, Rogelio López Cuenca es fixa en un altre focus del turisme espanyol, Nerja, mitjançant un muntatge audiovisual, que inclou fotos, textos i vídeo en el qual juxtaposa postals de la costa amb conflictes històrics com l’entrada de l’exèrcit de Franco durant la Guerra Civil o les protestes dels treballadors de Larios. Finalment, i des de l’altra banda del fenomen, a “S’ha de gastar diners” (2003), l’artista alemanya Angelika Levi presenta un fragment de vídeo documental, amb el qual queden paleses les condicions de precarietat laboral d’un grup de treballadores del sector turístic de Sant Pere Pescador.

Related Images: