La Malla. Tendències: Anem a l’estudi de Daniel G. Andújar
NOUS CREADORS Artistes amb noves mirades, noves maneres d’entendre el món Anem a l’estudi de Daniel G. Andújar, un dels artistes espanyols amb una trajectòria internacional molt important. Pioner en l’ús d’internet i les noves tecnologies com a eines de creació. Andújar fa pocs dies exposava al Bòlit, el museu d’art contemporarni de girona, part del seu arxiu postcapitalista. Una reflexió sobre la cultura de l’arxiu en què vivim des de l’irrupció de la tecnologia.
La Comunidad Inconfesable. ACTIVIDADES INTEGRADAS
DIÁLOGOS Organizados en colaboración con la Universidad de Girona 12.03.10 (Sala de Grados, Facultad de Letras, UdG) 16h Valentín Roma (Comisario de la exposición) y Jordi Font (Director del Museo del Exilio) 17.45h Daniel García Andújar (Artista) e Ivan de la Nuez ( Ensayista y Crítico de Arte) La Comunidad Inconfesable. Daniel G. Andújar, Pedro G. Romero y Sitesize Comisario : Valentín Roma Del 5 de febrero al 11 de abril de 2010 Bòlit-LaRambla, Bòlit-SantNicolau, Dadespai, Museo de Historia de la Ciudad de Girona y Museo de Historia de los Judíos. www.bolit.cat VISITAS GUIADASActividad gratuita. Horarios a convenir. Inscripción previa obligatoria (bea@bolit.cat) Estas incluyen una visita comentada a la exposición, tanto a Bòlit-LaRambla como a Bòlit-SantNicolau y al Dadespai. Más información en info@bolit.cat / 972 427 627 / www.bolit.cat
Efectes explosius
ÁNGELA MOLINA QUADERN EL PAÍS, dijous 4 de març de 2010 És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí. La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil. Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural. Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista.
De la Biennal de Venècia a Girona
L'any passat, Catalunya va participar en la Biennal de Venècia amb un pavelló propi. Des d'aquesta setmana, en diversos espais de Girona, es pot veure una mostra del que s'hi va exposar.
Com sobreviure a la comunitat
Arriba a Girona l'exposició del pavelló català a Venècia, ara repartida en quatre espais 04/02/10 02:00 - xavier castillón elpunt «Al final el més difícil és estar sol, i és possible que d'aquí a poc temps tinguem nostàlgia d'estar sols. Tot i que aparentment hi ha una tendència a l'individualisme, estan proliferant noves formes d'organització col·lectiva, per exemple a través d'internet. Estem permanentment connectats i ser individu resulta cada vegada més difícil.» És una reflexió en veu alta de Valentín Roma, comissari del projecte La comunitat inconfessable, que l'any passat es va poder veure al pavelló català de la Biennal de Venècia i ara arriba a Girona, a través del centre d'art contemporani Bòlit, on aquest vespre (19.30h) s'inaugurarà repartida en quatre espais de la ciutat: les sales de la Rambla i la capella de Sant Nicolau, que el Bòlit ja utilitza habitualment, i el Museu d'Història de la Ciutat i el Museu d'Història dels Jueus. En realitat, no és una, sinó tres exposicions o projectes, nascuts ja abans de la gran cita veneciana: Technologies to the people, de Daniel G. Andújar; Sitesize, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, i Archivo F.X., de Pedro G. Romero. Partint del llibre homònim del pensador francès Maurice Blanchot (1907-2003), La comunitat inconfessable proposa fer una reflexió «sobre la idea de comunitat i allò que és comú o comunitari». «Els projectes han de servir per generar coneixement i per explorar territoris i deixar un rastre documental i d'idees en les persones», afirma Roma, i la directora del Bòlit, Rosa Pera, considera que aquest plantejament connecta molt bé amb les línies habituals del centre d'art gironí: «Volem posar l'accent en la relació entre les pràctiques artístiques contemporànies i la ciutadania.» La comunitat inconfessable ha adaptat els seus continguts a quatre espais que no tenen res a veure amb un gran pavelló, i en el cas dels dos museus històrics del carrer de la Força, el dels jueus i el de la ciutat, els artistes han fet dialogar les seves creacions amb les respectives col·leccions permanents.
Inauguración de La Comunidad Inconfesable. 4/2/10. 19.30h. Bòlit-LaRambla.
La comunidad inconfesable
Daniel G. Andújar, Pedro G.Romero y Sitesize
Comisario : Valentín Roma
Inauguración: jueves 4 de febrero de 2010 a las 19.30h en Bòlit-LaRambla
Del 5 de febrero al 11 de abril de 2010
Bòlit-LaRambla, Bòlit-SantNicolau, Dadespai,
Museu d'Història de la Ciutat y Museu d'Història dels Jueus.
LA COMUNIDAD INCONFESABLE
El pabellón catalán en la Bienal de Venecia recibió 45.633 visitas
BARCELONA, 30 Nov. (EUROPA PRESS) - El pabellón catalán en la Bienal de Venecia 2009 recibió un total de 45.633 visitas durante los casi seis meses que estuvo instalado en el Magazzino del Sale número 3. El director del Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, se mostró hoy satisfecho por esta cifra ya que, además, era la primera vez que Catalunya asistía a este encuentro. Destacó que el 12,9% de los visitantes que tuvo la Bienal (375.702) pasaron por el pabellón catalán pese a que no estaba con el grueso de los pabellones, en los Giardini y el Arsenale. La intención es que la cultura catalana repita presencia en la próxima edición, que se celebrará en 2011, pero Bargalló dejó en el aire la ubicación: "Al principio teníamos que estar en el Palau Fortuny pero no fuimos porque tenían que hacer obras, y aún no han empezado", observó, por lo que las obras que se tienen que hacer en el Magazzino del Sale 3 quizás impidan que Catalunya repita ubicación. Lo que seguro que no cambiará será la forma de elegir a la representación catalana: el IRL designará un jurado internacional, diferente al de esta primera participación, y éste pondrá las reglas de un concurso al que concurrirán los que quieran comisariar la propuesta catalana. Durante el primer trimestre de 2010 se convocará este concurso, avanzó Bargalló. El comisario de esta edición, Valentín Roma, se mostró contento por el "nivel de complejidad" de la propuesta que llevaron a la Bienal, un proyecto basado en la documentación, valor que les distinguió, dijo el comisario. La exposición 'Venezia, Catalunya 2009. La Comunitat Inconfessable' contenía los proyectos 'Sitesize' de Joan Vila-Puig y Elvira Pujol; 'Technologies to the People', de Daniel G. Andújar, y 'Archivo F.X.', de Pedro G. Romero.
Archivio postcapitale (1989-2001) La Biennale di Venezia.
Magazzino del Sale 3, Dorsoduro 264 30123 Venècia L’Archivo Postcapital(1989-2001) – www.postcapital.org – è stato presentato per la prima volta nel 2006 presso il centro La Virreina-Exposiciones di Barcellona, come parte del progetto Postcapital. Política, ciudad, dinero [Postcapitale. Politica, città, soldi], insieme alle opere dell’artista Carlos Garaicoa e del saggista Iván de la Nuez. Da allora, questa proposta multimediale in costante sviluppo – che agli utenti consente non soltanto la consultazione, ma anche la copia e addirittura la modifica – si è ampliata nel corso di esposizioni, laboratori, workshop e interventi nello spazio pubblico, realizzati a Oslo, Santiago del Cile, Brema, Montreal, Istanbul, Dortmund e, più di recente, sotto forma antologica, nel Württembergischer Kunstverein di Stoccarda. Nella sua configurazione attuale, l’archivio include più di 250.000 documenti compilati tramite Internet da Daniel G. Andújar nel corso di quasi dieci anni di lavoro creativo. Questi materiali, tra i quali si possono trovare pubblicazioni, videoclip, audio e banche di immagini, tracciano una vasta radiografia delle trasformazioni geopolitiche e della situazione delle ideologie comuniste e capitaliste nel periodo compreso tra la caduta del Muro di Berlino e l’attentato alle Torri Gemelle di New York.
Periodismo sensacionalista
Hace años que hablamos y discutimos sobre la crisis del modelo de prensa tradicional. Hemos señalado la crisis de mediación, credibilidad, objetividad, autoridad, información e incluso de atención, que comienzan a socabar sus elementos fundamentales, y ponen en duda el propio ser de la información periodística y el modelo de la prensa tradicional. La información y el periodismo viven un verdadero asalto a sus fundamentos y modelo. Y ahí están algunos periodistas, siempre dispuestos para echar una mano, al cuello. Relegada la crítica cultural a su la mínima expresión en los viejos medios, la información cultural campa a sus anchas en su pequeña trinchera. Algunos profesionales, como es el caso, se saltan sus propios principios deontológicos sobre la objetividad de la información y la separación entre información y opinión. A los que estamos hartos de arengas sobre responsabilidad y problemas sobre los medios digitales nos sorprende como estos profesionales se saltan a la torera la exigencia de calidad y responsabilidad que demanda el propio periodismo tradicional. Las continuas alusiones a que la información debe ser ante todo precisa, lo más rigurosa, detallada y veraz posible, independientemente del medio en el que se ofrezca, caen en saco roto con estos ejemplos.