La Malla. Tendències: Anem a l’estudi de Daniel G. Andújar
NOUS CREADORS Artistes amb noves mirades, noves maneres d’entendre el món Anem a l’estudi de Daniel G. Andújar, un dels artistes espanyols amb una trajectòria internacional molt important. Pioner en l’ús d’internet i les noves tecnologies com a eines de
La Comunidad Inconfesable. ACTIVIDADES INTEGRADAS
DIÁLOGOS Organizados en colaboración con la Universidad de Girona 12.03.10 (Sala de Grados, Facultad de Letras, UdG) 16h Valentín Roma (Comisario de la exposición) y Jordi Font (Director del Museo del Exilio) 17.45h Daniel García Andújar (Artista) e Ivan de la Nuez ( Ensayista
Efectes explosius
ÁNGELA MOLINA QUADERN EL PAÍS, dijous 4 de març de 2010 És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí. La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil. Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural. Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista.
De la Biennal de Venècia a Girona
L'any passat, Catalunya va participar en la Biennal de Venècia amb un pavelló propi. Des d'aquesta setmana, en diversos espais de Girona, es pot veure una mostra del que s'hi va exposar.
Com sobreviure a la comunitat
Arriba a Girona l'exposició del pavelló català a Venècia, ara repartida en quatre espais 04/02/10 02:00 - xavier castillón elpunt «Al final el més difícil és estar sol, i és possible que d'aquí a poc temps tinguem nostàlgia d'estar sols. Tot i que aparentment hi ha una tendència a l'individualisme, estan proliferant noves formes d'organització col·lectiva, per exemple a través d'internet. Estem permanentment connectats i ser individu resulta cada vegada més difícil.» És una reflexió en veu alta de Valentín Roma, comissari del projecte La comunitat inconfessable, que l'any passat es va poder veure al pavelló català de la Biennal de Venècia i ara arriba a Girona, a través del centre d'art contemporani Bòlit, on aquest vespre (19.30h) s'inaugurarà repartida en quatre espais de la ciutat: les sales de la Rambla i la capella de Sant Nicolau, que el Bòlit ja utilitza habitualment, i el Museu d'Història de la Ciutat i el Museu d'Història dels Jueus. En realitat, no és una, sinó tres exposicions o projectes, nascuts ja abans de la gran cita veneciana: Technologies to the people, de Daniel G. Andújar; Sitesize, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, i Archivo F.X., de Pedro G. Romero. Partint del llibre homònim del pensador francès Maurice Blanchot (1907-2003), La comunitat inconfessable proposa fer una reflexió «sobre la idea de comunitat i allò que és comú o comunitari». «Els projectes han de servir per generar coneixement i per explorar territoris i deixar un rastre documental i d'idees en les persones», afirma Roma, i la directora del Bòlit, Rosa Pera, considera que aquest plantejament connecta molt bé amb les línies habituals del centre d'art gironí: «Volem posar l'accent en la relació entre les pràctiques artístiques contemporànies i la ciutadania.» La comunitat inconfessable ha adaptat els seus continguts a quatre espais que no tenen res a veure amb un gran pavelló, i en el cas dels dos museus històrics del carrer de la Força, el dels jueus i el de la ciutat, els artistes han fet dialogar les seves creacions amb les respectives col·leccions permanents.
Inauguración de La Comunidad Inconfesable. 4/2/10. 19.30h. Bòlit-LaRambla.
La comunidad inconfesable
