Daniel Garcia Andujar – Postkapital ArÅŸiv 1989-2001
Riva Vakfı
"Postkapital ArÅŸiv 1989-2001"
Daniel GarcÃa Andújar, 21 Nisan 2010
Proje, eşit ölçekte, bir multimedya instalasyonu, sahne sunumu, açık veri tabanı ve atölye çalışması olarak tasarlanmıştır ve sanatçının geçtiğimiz 10 yıl içerisinde İnternet’ten derlediği 250.000’in üzerinde belgeden (metinler, işitsel dosyalar, videolar vs.) oluşmaktadır.
Postkapital, geride bıraktığımız 20 yıllık zaman diliminde, dünya genelinde sosyal, siyasi, ekonomik ve kültürel ölçekte yaşanan sert değişimi ve bu sürecin 1989’da Berlin Duvarı’nın yıkılması ve 2001 yılındaki 11 Eylül saldırıları ile simgeleşen enstantanelerini eksen almaktadır. Andujar, Duvar’ın yıkılmasının ardından yaşanan gelişmeleri post-komünizm değil, post-kapitalizm unsurları olarak değerlendirmektedir. Bu noktada beliren soru ise kapitalist toplumların bir zamanki eşdeğerlerinin yokluğunda ne ölçüde değiştiği ve 1989 ile 2001 olaylarını takip eden küresel siyaset ortamında başka hangi yeni duvarların örüldüğüdür.
Kapitalizmin zafer iddiaları ile Batı demokrasileri-eski Yugoslavya’daki çatışmaların, Irak’taki savaşın ya da daha yakın tarihte ABD’de finansal piyasalarda yaÅŸanan dalgalanmaların gösterdiÄŸi üzere, barışı, güveni ve istikrarı saÄŸlayamamıştır. “Postkapitalâ€, 21. yüzyılın karmaşık ve çeliÅŸkili olgularını, temsili yapı çerçevesinde ele almayı amaçlayan bir çalışmadır; prelüdü Andujar tarafından 1989 ve 2001 olayları arasındaki zaman dilimi olarak gösterilen bir dönemin deÄŸerlendirilmesidir.
La Comunidad Inconfesable. ACTIVIDADES INTEGRADAS
DIÃLOGOS Organizados en colaboración con la Universidad de Girona 12.03.10 (Sala de Grados, Facultad de Letras, UdG) 16h ValentÃn Roma (Comisario de la exposición) y Jordi Font (Director del Museo del Exilio) 17.45h Daniel GarcÃa Andújar (Artista) e Ivan de la Nuez ( Ensayista
Efectes explosius
AÌNGELA MOLINA QUADERN EL PAIÌS, dijous 4 de març de 2010 EÌs possible que el poder —en la seva dimensioÌ poliÌticament opressiva— ho impregni tot. PeroÌ€ en el seu vessant esteÌ€tic, es comporta com el mitjaÌ€ de llibertat i expansioÌ plaent. Ara beÌ, si el poder poliÌtic tambeÌ fos esteÌ€tic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destruccioÌ. El fascisme. Viure beÌ, diria Foucault, eÌs transfigurar-se un mateix en una obra d’art a traveÌs d’un proceÌs intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no eÌs el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perqueÌ€ aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi serâ€, meÌs aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateixâ€. Rere d’aquest treball esteÌ€tic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposicioÌ presentada al juny del 2009 al pavelloÌ catalaÌ€ de la Biennal de VeneÌ€cia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironiÌ. La Comunitat Inconfessable preteÌn detectar una promesa d’emancipacioÌ ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridiÌculament creÌ€dul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intencioÌ, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposicioÌ expandida per quatre espais que fan refereÌ€ncia, en diversos sentits, a aquella condicioÌ futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisioÌ de crear una configuracioÌ museograÌ€fica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara eÌs capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny praÌ€ctic de la societat civil. Els conceptes d’autoria i puÌblic es plantegen aquiÌ de manera diferent a les praÌ€ctiques meÌs convencionals, ja que aquiÌ la produccioÌ i la transmissioÌ de coneixement estan activades per una audieÌ€ncia que ja no eÌs entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinoÌ per individus o puÌblics contraris als discursos apocaliÌptics: una societat futura desitjable eÌs dins del sistema actual, peroÌ€ nomeÌs eÌs possible ateÌ€nyer-la a partir d’una reconstruccioÌ imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manteÌ el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural. Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. AnduÌjar, ocupa el Dadespai del Centre BoÌ€lit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el moÌn, i la instal·lacioÌ Timeline, desplegada com un horitzoÌ d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments poliÌtics del periÌode postcapitalista.